A França, el benefici d'una societat tributa al 25 % al tipus general de l'impost sobre societats (IS). Al Principat, ho fa al 10 % com a màxim, però ja no ofereix cap règim offshore: els seus règims especials es van derogar el 2018 i des del 2023 s'aplica un mínim de tributació equivalent al 3 % del benefici. Una estructura local només alleuja, doncs, la factura si es dirigeix realment des del Principat. Vet aquí què comprèn avui una societat offshore a Andorra, què comprova l'administració tributària, com es crea l'estructura i què canvia, amb xifres.
Els punts clau
- IS: 10 % com a màxim, amb un mínim equivalent al 3 % de la base imposable des del 2023, que les deduccions no poden reduir.
- Aportació mínima: 3.000 euros per a una societat de responsabilitat limitada (SL), 60.000 euros per a una societat anònima (SA).
- Soci estranger: l'autorització d'inversió és exigible quan la participació estrangera supera el 10 % del capital o dels drets de vot; per sota del 10 %, continua sent necessària si la participació estrangera total en la societat arriba al 25 %.
- Una estructura dirigida des de França hi tributa, sigui quina sigui la seva seu.
- El Principat no figura ni a la llista d'estats i territoris no cooperatius establerta per l'administració francesa ni a la de la Unió Europea el 2026.
Societat offshore a Andorra: què engloba el terme el 2026
Una societat offshore designa una empresa registrada en un país on no exerceix cap activitat real, escollida per una imposició baixa o nul·la i per la discreció que ofereix als seus socis. El Principat ha estat associat durant molt de temps a aquesta imatge; el seu dret actual la contradiu punt per punt.
Societat offshore: una closca sense activitat ni impost al lloc
Les places offshore clàssiques comparteixen alguns trets: cap explotació al lloc, administradors fiduciaris, cap comptabilitat a portar, de vegades accions al portador i cap intercanvi d'informació amb els altres països. Res d'això existeix al Principat. Una entitat constituïda al Principat disposa d'un domicili social efectiu, d'administradors identificats, porta una comptabilitat i presenta cada any la seva declaració d'IS (impost sobre societats). L'entrada d'un soci estranger està a més controlada pel Govern (govern andorrà) abans fins i tot de la constitució.
Fiscalitat de les societats: la fi dels règims especials el 2018
L'IS, creat per la Llei 95/2010 del 29 de desembre del 2010, s'aplica des del 2012 al 10 %. En origen, uns règims especials reservats a les societats de comerç internacional i de gestió financera intragrup reduïen fortament la imposició efectiva. La Llei 6/2018 del 19 d'abril del 2018 els va derogar per adaptar-se als estàndards de l'OCDE contra la competència fiscal perjudicial, amb un període transitori. La Llei 5/2023 del 19 de gener del 2023 va emmarcar després les deduccions i les compensacions de pèrdues: la quota deguda ja no pot baixar del 30 % de l'import calculat al 10 %, és a dir, el 3 % de la base de tributació. En concret, les pàgines que encara esmenten una imposició del 2 % sobre el benefici descriuen un règim desaparegut.
Paradís fiscal: una etiqueta que Andorra ja no porta
Contràriament a una idea estesa, Andorra ja no és un paradís fiscal en sentit jurídic. El secret bancari va acabar amb l'intercanvi automàtic d'informació financera (Llei 19/2016), els primers intercanvis del qual van tenir lloc el 2018. El conveni fiscal francoandorrà, signat el 2 d'abril del 2013, és en vigor des de l'1 de juliol del 2015. El Principat no figura a la llista francesa d'Estats i territoris no cooperatius actualitzada per l'ordre del 15 d'abril del 2026, ni a la llista de la Unió Europea. Un matís compta tanmateix per a un soci domiciliat a França: amb una imposició del 10 %, inferior a la meitat del nivell francès, el Principat continua sent un país amb règim fiscal privilegiat en el sentit del Code général des impôts.
És legal crear una societat a Andorra quan es viu a França?
Sí. Un contribuent que viu a França pot crear o posseir una entitat al Principat, a condició de declarar-la i d'obtenir l'autorització prèvia del Govern. La legalitat de la creació no és tanmateix la veritable qüestió: el fisc mira sobretot des d'on es dirigeix l'estructura i on treballa realment. Quatre mecanismes poden retornar els beneficis sota la imposició francesa.
Societat andorrana participada des de França
On tributen els beneficis? tres controls
Fonts: conveni fiscal francoandorrà, CGI art. 209 B, 123 bis i 238 A.
Direcció efectiva: una societat dirigida des de França esdevé francesa
Una societat és resident fiscal allà on es troba la seva seu de direcció efectiva, és a dir, el lloc on es prenen les decisions estratègiques i de gestió ordinària. És també el criteri que recull el conveni bilateral per dirimir el cas d'una entitat que els dos estats consideren resident. Si l'administrador viu a França i hi pren les decisions, la societat queda en principi subjecta a l'IS de dret comú sobre el conjunt dels seus beneficis. La seu estatutària a Andorra la Vella no altera aquesta anàlisi.
Establiment permanent: el treball dut a terme en territori francès hi continua tributant
Fins i tot sense requalificació de la direcció efectiva, la part del treball duta a terme en sòl francès hi continua tributant si constitueix un establiment permanent: una oficina, un lloc fix de negoci o una persona que conclou habitualment contractes en nom de l'estructura. Un consultor instal·lat a Lió que factura els seus clients mitjançant una estructura del Principat hi crea, a la pràctica, un establiment permanent. Els beneficis que s'hi vinculen tributen aleshores per aquest concepte, amb sancions en cas de regularització i amb risc que les quantitats pagades a l'administrador es gravin com a rendes distribuïdes.
Articles 209 B i 123 bis del CGI: els beneficis imposats en seu del soci
Des de la perspectiva del dret francès, una entitat establerta al Principat està sotmesa a un règim fiscal privilegiat en el sentit de l'article 238 A del Code général des impôts (CGI): la seva càrrega és inferior en més de la meitat a la que suportaria en territori francès. D'aquí se'n deriven dos mecanismes.
| Mecanisme | Soci afectat | Condició principal | Efecte |
|---|---|---|---|
| Article 209 B del CGI | Societat matriu subjecta a l'IS | Participació de més del 50 % de l'entitat andorrana | Beneficis de l'entitat imposats a França en nom de la societat matriu |
| Article 123 bis del CGI | Persona física domiciliada a França | Participació d'almenys el 10 % en una entitat amb actiu principalment financer | Beneficis imposats a l'impost sobre la renda com a rendes del capital mobiliari |
L'article 209 B preveu una clàusula de salvaguarda per a les entitats fora de la Unió Europea: en principi no s'aplica quan els beneficis provenen d'una activitat industrial o comercial efectiva exercida al país. L'article 123 bis s'adreça sobretot a les estructures patrimonials o d'inversió; una empresa comercial operativa no entra en el seu àmbit.
Substància: què exigeix una estructura creïble
La substància designa els mitjans reals de què disposa l'estructura al Principat: locals, un administrador que hi resideix, si és possible treballadors, una comptabilitat i un compte bancari locals, i decisions preses i documentades al país.
Atenció
Una domiciliació en un proveïdor de serveis i un administrador de complaença no constitueixen substància.
En la majoria dels casos, la solució coherent consisteix que el mateix dirigent s'instal·li al país sota l'estatut de resident actiu, cosa que trasllada alhora la direcció efectiva de l'estructura i la seva pròpia residència fiscal.
Andorra davant les altres jurisdiccions offshore
Comparar el Principat amb les places presentades com a offshore suposa mirar més enllà del nivell d'impost de societats. Per a un soci domiciliat a França, tres criteris pesen igual: l'existència d'un conveni de no doble imposició, l'intercanvi automàtic d'informació bancària i el tractament del país pel que fa a l'article 209 B del CGI.
| País | Tipus d'impost de societats el 2026 | Conveni fiscal bilateral | Intercanvi automàtic (CRS) | Règim fiscal privilegiat en el sentit del CGI |
|---|---|---|---|---|
| Andorra | 10 %, mínim del 3 % | Sí | Sí | Sí |
| Xipre | 15 % | Sí | Sí | No |
| Hong Kong | 8,25 % i després 16,5 %, beneficis de font estrangera no gravats | Sí | Sí | Segons l'origen dels beneficis |
| Emirats Àrabs Units | 9 % a partir de 375.000 dirhams, 0 % amb condicions en zona franca | Sí | Sí | Sí |
| França (referència) | 25 % | Sí |
Xipre: un impost de societats elevat al 15 % l'1 de gener de 2026
Xipre ha apujat el seu tipus d'impost de societats del 12,5 % al 15 % a partir del 2026. Membre de la Unió Europea, l'illa no està afectada per l'article 209 B, llevat de muntatge artificial. La diferència amb el Principat és de cinc punts; instal·lar una empresa a Xipre suposa, com al Principat, disposar de mitjans reals sobre el terreny.
Hong Kong: un impost territorial
Hong Kong grava els beneficis de font local al 8,25 % sobre els 2 primers milions de dòlars locals, i després al 16,5 %, i no grava, en principi, els beneficis de font estrangera. És aquest mecanisme, i no el nivell d'imposició, el que li dona la seva reputació de jurisdicció offshore. Per a l'administració fiscal francesa, una entitat de Hong Kong els beneficis de la qual escapen a l'impost local correspon a un règim fiscal privilegiat.
Emirats Àrabs Units: 9 % des del 2023
Els Emirats apliquen un impost de societats del 9 % a partir de 375.000 dirhams de benefici des dels exercicis oberts a partir de juny de 2023, amb una imposició nul·la possible per a determinades societats de zona franca.
Impost de societats el 2026
Andorra i els seus veïns: el comparatiu dels tipus
Barres proporcionals al tipus principal.
A tots aquests països s'aplica la mateixa regla: una estructura dirigida des de França hi continua sent imposable. L'elecció d'una jurisdicció no eximeix mai, doncs, de la qüestió central, la del lloc on viu i decideix el dirigent.
Crear una societat a Andorra: condicions, etapes i cost
La creació d'una societat al Principat segueix un procediment reglat, que comença per l'elecció de la forma jurídica i passa, per a un soci estranger, per una autorització prèvia del Govern. El detall de cada formalitat figura a la nostra guia de la creació de societat a Andorra; vet aquí l'essencial que cal conèixer abans de començar.
Tipus de societats: la SL per a la majoria de projectes
Dos tipus d'estructures comercials estan regits per la Llei 20/2007, del 18 d'octubre del 2007, de societats anònimes i de responsabilitat limitada. La societat de responsabilitat limitada (societat limitada, SL) exigeix un capital mínim de 3 000 euros i convé a la gran majoria d'empreses. La societat anònima (societat anònima, SA) suposa 60 000 euros d'aportacions i es reserva als projectes de més envergadura. Totes dues formes admeten un soci únic. La forma escollida no canvia res pel que fa a l'impost de societats.
Etapes: de la denominació a l'obertura de l'activitat
El procediment de creació consta de sis etapes principals:
- Reserva de la denominació social al Registre de Societats.
- Sol·licitud d'autorització d'inversió estrangera, requerida des del moment en què la participació estrangera supera el 10 % del capital o dels drets de vot (Llei 5/2025 i Decret 137/2025), presentada al ministeri competent en matèria d'inversió estrangera.
- Obertura d'un compte bancari a nom de la societat en formació i dipòsit de les aportacions.
- Signatura de l'escriptura de constitució i dels estatuts davant d'un notari andorrà.
- Inscripció al Registre de Societats i atribució del número de registre tributari (NRT).
- Autorització per exercir l'activitat, inscripció a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) i, si escau, declaració a l'impost general indirecte (IGI), l'equivalent local de l'IVA, al tipus general del 4,5 %.
Crear una societat a Andorra
De la denominació a l'activitat: sis etapes
Etapa clau: l'autorització d'inversió estrangera s'obté abans d'anar al notari.
Fonts: Llei 5/2025 i Decret 137/2025 sobre la inversió estrangera.
L'obertura del compte bancari sol ser l'etapa més llarga: els bancs locals apliquen controls estrictes sobre l'origen dels fons i el projecte d'empresa. És també en aquest punt que els nostres equips d'Engage intervenen de la manera més útil, preparant un expedient coherent entre la sol·licitud d'autorització, el pla de negoci i la futura residència del soci. El recorregut propi dels socis que no viuen al país es descriu a la nostra guia per crear una empresa a Andorra sense ser-ne resident.
Cost: creació i despeses anuals
El cost d'una estructura així no es limita a la seva creació. Les principals partides que cal pressupostar el 2026:
| Concepte | Import | Naturalesa |
|---|---|---|
| Capital social | 3 000 € (SL) o 60 000 € (SA) | Aportació, resta dins la societat |
| Autorització d'inversió estrangera | Fixat per la reglamentació vigent | Despeses d'expedient |
| Inscripció al Registre de Societats | Fixat per la reglamentació vigent | Taxa de constitució |
| Notari | Segons l'escriptura | Honoraris reglamentats |
| Taxa anual de registre | Fixada per la llei de pressupost vigent | Cada any |
| Comptabilitat i declaració d'IS | Segons el proveïdor | Cada any |
| Cotitzacions socials d'un administrador assalariat | 6,5 % (part de l'assalariat) i 15,5 % (part de l'empresa) | Sobre la remuneració |
| Taxes comunals | Segons la parròquia | Cada any |
A aquests imports s'hi afegeixen, si l'administrador s'hi instal·la, les condicions de la seva pròpia residència activa.
El que la estructura canvia realment : dos escenaris amb xifres
L'interès d'una estructura d'aquest tipus depèn gairebé completament del lloc de residència de qui la dirigeix. A tall d'il·lustració, prenem una societat de consultoria que genera 200 000 euros de benefici imposable el 2026, participada al 100 % per un soci únic que en distribueix la totalitat. Les remuneracions i les retencions a l'origen es deixen de banda per aïllar l'efecte de l'IS i de les distribucions.
Benefici anual de 200 000 €
Dos escenaris, dues fiscalitats
Hipòtesis de l'article: benefici distribuït íntegrament, barems 2026. Exemple il·lustratiu.
Administrador que es queda a l'Hexàgon: una imposició a la francesa
L'administrador viu a Bordeus i pren totes les decisions des del seu despatx. La direcció efectiva és a França: la societat està subjecta a l'IS de dret comú i les seves distribucions, a la retenció a compte única (PFU) del 31,4 %.
- IS: 42 500 × 15 % + 157 500 × 25 % = 45 750 euros, aplicant el tipus reduït de les pimes.
- Dividends distribuïbles: 200 000 − 45 750 = 154 250 euros.
- PFU: 154 250 × 31,4 % = 48 434,50 euros.
- Total de les càrregues: 94 184,50 euros, és a dir, el 47,1 % del benefici.
La inscripció a Andorra la Vella no ha aportat cap estalvi; al contrari, hi afegeix despeses i un risc de sancions.
Administrador establert sobre el terreny: un impost del 10 % i dividends exempts
L'administrador s'estableix al Principat amb l'estatut de resident actiu i dirigeix realment l'estructura des d'allà. Aquest estatut requereix una participació de més del 34 % en la societat i l'exercici d'una funció de direcció efectiva, a més d'un dipòsit reemborsable de 50 000 euros. El benefici queda llavors subjecte a l'IS local, i els dividends satisfets per una societat resident estan en principi exempts de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), segons l'article 5 de la Llei 5/2014.
- IS: 200 000 × 10 % = 20 000 euros.
- Dividends: 180 000 euros, exempts d'IRPF.
- Total de les càrregues: 20 000 euros, és a dir, el 10 % del benefici.
| Escenari | IS | Imposició dels dividends | Total | Tipus global |
|---|---|---|---|---|
| Administrador a l'Hexàgon | 45 750 € | 48 434,50 € | 94 184,50 € | 47,1 % |
| Administrador establert sobre el terreny | 20 000 € | 0 € | 20 000 € | 10 % |
La diferència arriba als 74 184,50 euros a l'any. Això té, però, un preu: la marxa efectiva de l'administrador, l'exit tax sobre les seves eventuals plusvàlues latents, les cotitzacions socials a la CASS sobre la seva retribució i, per a aquest estatut, el dipòsit de 50 000 euros, no remunerat però reemborsable (deduïdes les taxes de l'AFA en cas de marxa, anul·lació o no renovació de l'autorització), que s'ha d'ingressar a l'Autoritat Financera Andorrana (AFA), exigit per l'article 38 ter de la Llei 9/2012 d'immigració tal com ha estat modificada per la Llei 5/2025, llevat dels projectes d'economia digital, d'emprenedoria o d'innovació. El calendari també compta: l'establiment i la direcció han d'estar en marxa abans de les distribucions, altrament els imports distribuïts continuen tributant allà on vivia el soci en el moment del pagament.
FAQ
Es pot crear una societat offshore sense viure al Principat?
Sí. Un soci estranger pot posseir una empresa al país, prèvia autorització d'inversió quan la participació estrangera supera els llindars fixats per la llei 5/2025 (10 % de la societat, o 25 % en total). Si l'estructura es dirigeix des d'un altre país o hi exerceix les seves activitats mitjançant un establiment permanent, els seus beneficis continuen sent imposables allà on resideix el seu administrador.
Andorra continua sent un paradís fiscal?
No. El Principat aplica l'intercanvi automàtic d'informació bancària, va derogar els seus règims especials el 2018 i no figura en cap inventari de jurisdiccions no cooperatives el 2026. La seva fiscalitat es manté moderada, amb un IS del 10 % com a màxim, cosa que en fa un país amb règim fiscal privilegiat en el sentit del CGI.
Una empresa establerta al Principat factura l'IVA?
No: aplica l'impost general indirecte (IGI), l'equivalent local de l'IVA, el tipus general del qual és del 4,5 %. Les regles de localització de les prestacions determinen si l'IGI s'aplica als serveis prestats a clients situats fora del país.
Quant costa la creació d'una SL?
A banda de les aportacions de 3.000 euros, la creació comporta despeses oficials per a la sol·licitud d'autorització d'inversió i la inscripció al Registre de Societats, l'import de les quals està fixat per la normativa vigent, a més dels honoraris del notari. Posteriorment s'hi afegeix una taxa anual de registre, fixada per la llei del pressupost.
Quines cotitzacions socials paga l'administrador?
Si és assalariat de la seva societat, la seva remuneració suporta una cotització a la CASS del 6,5 % al seu càrrec i del 15,5 % a càrrec de l'empresari. Aquest nivell de càrrega social és un dels principals avantatges de l'estructura per a una empresa que contracta personal.
