Una imposició sobre la renda limitada al 10 %, una delinqüència baixa, una qualitat de vida poc habitual, la muntanya al peu de casa: els motius per instal·lar-se a Andorra són coneguts per tots aquells que es plantegen una expatriació. El que sorprèn més un francès és l'altra cara de la moneda: un habitatge escàs i car, cap estació de tren ni cap aeroport comercial al país, i un tiquet d'entrada clarament augmentat el 2026. Aquests són els avantatges i els inconvenients de viure a Andorra, amb xifres i sense embuts, per decidir amb coneixement de causa.
Punts clau
- Fiscalitat: impost sobre la renda (IRPF) amb un màxim del 10 %, IVA local del 4,5 %, ni impost sobre el patrimoni ni drets de successió.
- Dia a dia: 75 % de les consultes i 90 % de les hospitalitzacions reemborsades per la seguretat social, tres sistemes escolars gratuïts.
- Inconvenient núm. 1: des de la llei 2/2026, la residència passiva exigeix 1 milió d'euros d'inversió i un pagament no reemborsable de 50.000 euros.
- Inconvenient núm. 2: un habitatge escàs, i un impost del 6 % al 10 % sobre la compra immobiliària per part d'un estranger.
- Inconvenient núm. 3: ni tren ni aeroport comercial, els més propers es troben a França (L'Hospitalet) i a Espanya.
Els avantatges de viure a Andorra: fiscalitat, seguretat i qualitat de vida
Els punts forts del Principat no es limiten a l'impost. La seguretat, el sistema sanitari, l'escola gratuïta i la muntanya pesen tant com l'avantatge fiscal en la decisió de moltes famílies vingudes de França o d'Espanya.
Fiscalitat: un IRPF amb un màxim del 10 % i cap impost sobre el patrimoni
L'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) deixa exempts els primers 24.000 euros de rendes del treball o de pensió, redueix el tipus efectiu al 5 % entre 24.000 i 40.000 euros gràcies a una bonificació, i després es limita al 10 % per damunt d'aquest import (Llei 5/2014, del 24 d'abril del 2014). Les rendes de l'estalvi queden exonerades fins a 3.000 euros anuals i, a partir d'aquí, tributen al 10 %. L'impost general indirecte (IGI), equivalent local de l'IVA, se situa al 4,5 % al tipus general, i l'impost sobre societats no supera el 10 %. No hi ha ni impost sobre el patrimoni ni drets de successió. Contràriament a una idea estesa, aquest règim no s'obté amb una simple adreça: pressuposa una residència fiscal efectiva, és a dir, més de 183 dies a l'any al país o bé el centre dels interessos econòmics al Principat. Per a un directiu d'empresa, aquest marc fiscal andorrà es combina amb el conveni signat amb França, que evita la doble imposició.
Seguretat: una delinqüència baixa i a la baixa
La seguretat figura entre els primers motius d'establiment de les famílies. Segons el Departament d'Estadística, la policia andorrana va registrar 2.255 delictes el 2025, una xifra que baixa un 3,6 % en un any, en un país de més de 80.000 habitants. Els delictes contra les persones són poc freqüents, i la petita dimensió del territori contribueix a aquesta sensació de tranquil·litat quotidiana.
Salut: la CASS reemborsa el 75 % de les consultes
El sistema sanitari es basa en la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), a la qual cotitzen assalariats i autònoms. Seguint el circuit del metge referent, anomenat via preferent, la CASS reemborsa el 75 % de les consultes i el 90 % de les hospitalitzacions sobre la base de les seves tarifes de responsabilitat; una mútua cobreix la resta. L'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, a Escaldes-Engordany, garanteix les urgències, la maternitat i un ampli ventall d'especialitats.
Educació: tres sistemes escolars gratuïts
Cada família amb fills tria lliurement entre tres sistemes públics i gratuïts: l'escola andorrana, que ensenya en català amb el francès i l'espanyol des de primària, l'escola francesa, que segueix els programes de l'Éducation nationale fins al batxillerat, i l'escola espanyola. Els infants poden així continuar una escolaritat francesa sense interrupció, tot esdevenint trilingües en contacte amb els altres alumnes.
Europa: l'euro sense ser membre de la Unió
Andorra no pertany a la Unió Europea, però utilitza l'euro en virtut d'un acord monetari signat el 2011 i aplica nombroses normes europees, especialment en els serveis bancaris. Un acord d'associació, que li ha d'obrir l'accés al mercat interior, es va signar el 19 d'octubre de 2026 a Brussel·les; no entrarà en vigor fins després d'un referèndum a Andorra, una votació del Consell General per majoria de dos terços i la ratificació dels vint-i-set estats membres. Per a un francès, la vida se'n simplifica: la mateixa moneda que a la resta d'Europa, sense operacions de canvi. En el dia a dia, els serveis públics funcionen segons uns estàndards de qualitat comparables als dels països veïns.
Entorn de vida: esquí, termes i muntanya cada dia
A l'hivern, el domini esquiable de Grandvalira, el més extens dels Pirineus amb uns 215 km de pistes, es troba a pocs minuts de les principals parròquies, i els termes de Caldea, a Escaldes-Engordany, obren tot l'any. A l'estiu, les excursions i els llacs d'altura prenen el relleu, i els termes continuen sent un refugi els dies de mal temps. La vida cultural és modesta, però la cultura catalana, les festes de parròquia i la cuina de muntanya marquen el ritme de l'any. Per a un amant de l'aire lliure, és una destinació poc comuna a Europa pel seu accés a la natura cada dia.
Els inconvenients de viure a Andorra: habitatge, accessos i cost d'entrada
Els límits de la vida a Andorra tenen menys a veure amb el dia a dia que amb les condicions d'accés: trobar habitatge, entrar al país i sortir-ne, obtenir un permís de residència. S'han endurit el 2025 i el 2026.
Habitatge: una oferta escassa i uns preus en forta alça
Trobar habitatge és la primera dificultat dels nouvinguts, perquè l'oferta no segueix la demanda. Segons el Departament d'Estadística, el preu mitjà dels pisos venuts arribava als 4.416 euros el m² el primer trimestre del 2026, un 3 % més que un any abans, després d'un augment del 10,5 % el 2025. Pel que fa al lloguer, que afecta prop de dues llars de cada tres, els contractes de menys d'un any es signaven de mitjana a 12,1 euros el m² al mes el 2025; els anuncis, però, mostren nivells força superiors, al voltant de 26 euros el m² segons el portal Pisos.ad. La compra, a més, està regulada: des de la Llei 5/2025, una persona que no viu al país només pot adquirir una casa unifamiliar o dos pisos, i l'impost sobre la inversió estrangera immobiliària arriba al 6 % per a un primer bé i al 10 % a partir del segon des de la Llei 2/2026.
Cost d'entrada: 1 milió d'euros per a la residència passiva
El cost d'entrada ha pujat clarament. Des de la Llei 2/2026, la residència sense activitat lucrativa exigeix una inversió d'almenys 1 milió d'euros en actius locals i un pagament no reemborsable de 50.000 euros a l'Autoritat Financera Andorrana (AFA), incrementat en 12.000 euros per persona a càrrec. El candidat també ha de subscriure una assegurança de malaltia, invalidesa i vellesa, reduïda només a la malaltia a partir dels 60 anys. Per a qui treballa al país, s'apliquen les cotitzacions a la CASS: un 6,5 % del salari brut a càrrec del treballador i un 15,5 % a càrrec de l'empresa. Els autònoms també paguen 50.000 euros no reemborsables a l'AFA, excepte en els projectes d'economia digital, emprenedoria o innovació.
Atenció
Des de la Llei 2/2026, el pagament de 50.000 euros a l'AFA per a la residència passiva no és reemborsable, i s'incrementa en 12.000 euros per persona a càrrec.
Accessos: ni tren ni aeroport comercial al país
Andorra no té cap estació de tren ni cap aeroport comercial. Pel costat francès, just després de la frontera, l'estació més propera és la de L'Hospitalet-près-l'Andorre, a la línia que uneix Tolosa de Llenguadoc amb Latour-de-Carol, i els aeroports de Tolosa i de Barcelona es troben a unes tres hores per carretera. L'aeroport d'Andorra-La Seu d'Urgell, al costat espanyol, només ofereix un nombre limitat de vols. A l'hivern, la carretera del port d'Envalira, a més de 2.400 metres, pot quedar tancada o subjecta a l'obligació de cadenes: el temps dicta aleshores els desplaçaments cap a França. A la pràctica, cada trajecte de llarga distància comença amb unes quantes hores de cotxe.
Atenció especialitzada: una part dels tractaments fora de les fronteres
El sistema sanitari local cobreix bé l'atenció habitual, però algunes prestacions molt especialitzades es fan a l'altre costat de la frontera, en centres concertats a Espanya, sobretot a Catalunya, o a França, amb autorització prèvia de la CASS. Això implica desplaçaments, de vegades repetits, a Barcelona o a Tolosa.
Llengua, mida del país i ocupació: un dia a dia més limitat
Només el català té valor oficial, i la major part dels tràmits administratius es fan en català, tot i que el francès i l'espanyol són àmpliament compresos. Amb poc més de 80.000 habitants, el mercat laboral és estret, orientat al comerç, al turisme i a les finances, i les autoritzacions de residència i treball estan subjectes a quotes fixades pel Govern (govern andorrà). Per a la família, i sobretot per a un cònjuge que vol continuar la seva carrera, sovint és el límit real d'una instal·lació. Finalment, la vida social és més reduïda que a ciutat: alguns s'hi troben bé, altres senten aviat l'aïllament de les valls.
Andorra o França: el balanç xifrat d'una instal·lació
Posats l'un al costat de l'altre, els dos països dibuixen un arbitratge clar: una imposició clarament més lleugera d'una banda, un cost d'entrada i unes restriccions d'accés més feixugues de l'altra.
| Criteri | Andorra (2026) | França (2026) |
|---|---|---|
| Rendes del treball o de pensió | ✓24.000 € exempts, després un 10 % com a màxim | ✕Barem progressiu fins al 45 % |
| Rendes de l'estalvi | ✓10 % després de 3.000 € exempts | ✕PFU del 31,4 % |
| Impost sobre el consum | ✓IGI del 4,5 % | ✕IVA del 20 % |
| Patrimoni | ✓Cap imposició | ✕IFI per damunt d'1,3 M€ d'immobles nets |
| Successió en línia directa | ✓Cap dret | ✕Fins al 45 % |
| Reemborsament d'una consulta | ✓75 % (via preferent) | ✕70 % de la tarifa concertada |
| Compra d'un habitatge per part d'un estranger | ✕Autorització prèvia i impost del 6 % al 10 % | ✓Cap restricció |
| Transports | ✕Només per carretera (estació més propera a L'Hospitalet) | ✓Xarxa ferroviària i aeroports |
| Llengua oficial | ✕Català | ✓Francès |
✓Avantatge✕Inconvenient
La taula no ho mesura tot. Per a una compra, l'autorització d'inversió estrangera s'ha d'obtenir abans de la signatura davant del notari, i el finançament passa la majoria de vegades per un crèdit bancari amb les entitats locals, que a la pràctica demanen una aportació més elevada als compradors no residents. Pel que fa a la jubilació, les pensions d'origen públic francès continuen en principi essent imposables a França, cosa que redueix la diferència per a un antic funcionari.
Exemple: una parella de rendistes amb 100.000 euros de dividends
A tall d'il·lustració, prenguem una parella casada sense fills, que percep 100.000 euros l'any de dividends de societats estrangeres, és a dir 50.000 euros cadascun, i s'estableix en residència passiva. Les retencions a l'origen estrangeres es deixen de banda.
- Domiciliats a França: 100.000 × 31,4 % = 31.400 euros de PFU.
- Domiciliats a Andorra: (50.000 − 3.000) × 10 % = 4.700 euros d'IRPF per cònjuge, és a dir 9.400 euros.
Parella de rendistes, 100.000 € de dividends l'any
França o Andorra: la diferència en xifres
Exemple il·lustratiu, sense tenir en compte les retencions a l'origen estrangeres.
L'estalvi arriba als 22 000 euros anuals. En contrapartida, la instal·lació costa 62 000 euros no reemborsables dipositats a l'AFA (50 000 euros per al titular i 12 000 euros per al cònjuge a càrrec): aquest cost s'absorbeix en menys de tres anys. Si la inversió obligatòria d'un milió d'euros pren la forma d'un apartament, l'impost sobre la inversió estrangera immobiliària hi afegeix 60 000 euros, i el termini de retorn supera llavors els cinc anys. Queden per pressupostar l'assegurança mèdica privada i l'habitatge, de lloguer o amb hipoteca: al preu mitjà dels contractes de lloguer recents del 2025, un pis de 90 m² es lloga per uns 1 090 euros al mes.
Per a qui és Andorra una bona opció?
Andorra no és la destinació d'expatriació adequada per a tothom: el balanç depèn menys del país que del perfil de qui s'hi instal·la. Hi ha quatre situacions que es repeteixen amb més freqüència.
El rendista o el jubilat benestant
És el perfil més favorable, sempre que s'accepti el cost d'entrada de la via passiva i una assegurança mèdica privada.
El directiu que prepara una venda
L'interès és real, però la instal·lació ha de ser efectiva i precedir la venda uns quants mesos, i cal anticipar l'exit tax francesa.
La família
Escoles gratuïtes per als fills, entorn segur i qualitat de vida són arguments a favor de la instal·lació; l'habitatge i la carrera del cònjuge són els dos punts que cal validar abans de marxar.
L'autònom o l'emprenedor en línia
La residència activa és adequada si els clients són en altres llocs del món i si l'empresa té una substància real al país, tenint en compte el dipòsit de 50 000 euros i les cotitzacions socials.
Al contrari, l'expatriació sovint resulta decebedora per a un assalariat el sector del qual no existeix al mercat andorrà o per a qui viatja cada setmana arreu del món. Els nostres equips d'Engage ajuden a fer aquest balanç abans de decidir: elecció del permís de residència, càlcul de la tributació a banda i banda de la frontera i calendari de la marxa.
FAQ
Quins són els inconvenients de viure a Andorra?
Els principals tenen a veure amb l'habitatge, escàs i car (4.416 euros el m² de mitjana per a un pis el primer trimestre del 2026), amb el preu d'accés a l'estatut de resident passiu (1 milió d'euros d'inversió i 50.000 euros no reemborsables des de la Llei 2/2026) i amb l'absència de tren i d'aeroport comercial. A això s'hi afegeixen el català en els tràmits i un mercat laboral reduït.
Andorra és un paradís fiscal?
No. Aplica els estàndards de transparència de l'OCDE, intercanvia automàticament les dades bancàries amb les administracions estrangeres i ha signat un conveni fiscal amb França. La seva fiscalitat, tanmateix, continua sent baixa, amb un IRPF limitat al 10 %.
Cal parlar català per viure a Andorra?
No, però la llengua catalana continua sent un actiu per integrar-se a la cultura local. Només el català té caràcter oficial i la majoria dels tràmits administratius es fan en català, mentre que els residents entenen àmpliament el francès i el castellà en el dia a dia.
Quin pressupost cal per viure a Andorra?
Una residència passiva suposa 1 milió d'euros d'inversió i 50.000 euros no reemborsables, incrementats en 12.000 euros per persona a càrrec. Cal afegir-hi l'habitatge: un contracte de lloguer recent se signava de mitjana a 12,1 euros el m² al mes el 2025, és a dir, uns 1.090 euros per a 90 m². Una compra finançada amb crèdit exigeix a la pràctica una aportació més elevada per a un no resident.
