A França, l'IVA s'aplica al tipus general del 20 %. A Andorra no existeix: el Principat aplica un impost general indirecte, l'IGI, el tipus general del qual és del 4,5 % el 2026. Una altra diferència important és que el país se situa fora del territori fiscal europeu: cap operació amb un estat membre no es regeix pel règim intracomunitari. Vet aquí com funciona aquest impost, quins són els seus barems i com facturar els vostres intercanvis amb el Principat.
Punts clau
- Andorra no aplica l'IVA sinó l'impost general indirecte (IGI), en vigor des de l'1 de gener de 2013;
- se situa en el 4,5 % el 2026 en el cas general, davant del 20 % a França;
- el Principat forma una unió duanera amb la UE per als productes industrials, però continua essent un país tercer en l'àmbit fiscal;
- una societat andorrana no té identificador intracomunitari: s'identifica mitjançant el seu número de registre tributari (NRT);
- a la tornada, un viatger de 15 anys o més gaudeix d'una franquícia de 900 euros sobre les seves compres, dels quals un màxim de 300 euros en productes alimentaris.
Existeix l'IVA a Andorra?
No, no en el sentit del dret europeu. El Principat aplica un impost que funciona de la mateixa manera, l'impost general indirecte, sovint designat per abús de llenguatge com l'«IVA andorrana».
IGI: l'equivalent local de l'IVA des del 2013
L'impost general indirecte (impost general indirecte) està instituït per la Llei 11/2012, del 21 de juny del 2012, publicada al BOPA (Butlletí Oficial del Principat d'Andorra, el diari oficial andorrà), i s'aplica des de l'1 de gener del 2013. Va substituir diversos tributs que gravaven per separat les mercaderies i determinades prestacions. El seu mecanisme és el d'un impost sobre el valor afegit: recau sobre els lliuraments de béns, les prestacions i les importacions realitzades al territori, en cada fase de la cadena. En la pràctica, cada professional factura l'impost al seu comprador, dedueix el que ha pagat en les seves pròpies compres i ingressa la diferència. Només el consumidor final en suporta la càrrega.
Qui recapta l'IGI: les empreses i els professionals establerts al país
N'estan obligades les societats i els professionals que exerceixen una activitat econòmica al Principat, en forma de societat o a nom propi. Recapten l'impost sobre les seves vendes i el declaren davant el Departament de Tributs i de Fronteres, l'administració fiscal i duanera andorrana. A la importació, es liquida directament a la duana. Allà on l'IVA constitueix el primer ingrés de l'Estat francès, el país ha optat per un impost sobre el consum moderat, coherent amb una fiscalitat directa limitada al 10 % tant per a l'impost sobre la renda com per a l'impost sobre societats.
Quins són els tipus d'IGI a Andorra el 2026?
El 2026, la Llei 11/2012 preveu sis tipus impositius: 0 %, 1 %, 2,5 %, 3,5 %, 4,5 % i 9,5 %. El nivell general del 4,5 % s'aplica per defecte a qualsevol bé o prestació que no correspongui a una categoria particular.
| Barem 2026 | Categoria | Principals operacions afectades |
|---|---|---|
| 0 % | Zero | Especialment sanitat i ensenyament |
| 1 % | Reduït | Especialment productes alimentaris, aigua, llibres, premsa |
| 2,5 % | Especial | Especialment transport de persones, determinats serveis culturals, objectes d'art i de col·lecció |
| 3,5 % | Específic | Adquisició d'un bé immoble destinat al lloguer residencial permanent, contracte mínim de cinc anys |
| 4,5 % | General | La majoria de béns i prestacions: vestit, electrònica, restauració, vehicles |
| 9,5 % | Incrementat | Activitats bancàries i financeres |
Barem 2026
Sis tipus d'IGI davant l'IVA francès
Font: Llei 11/2012 de l'impost general indirecte. Tipus vigents el 2026.
El tipus incrementat és una especificitat local. A França, la majoria d'operacions bancàries i financeres estan exemptes en aplicació de l'article 261 C del Code général des impôts (CGI); el Principat, en canvi, les grava al 9,5 %, més del doble del tipus general.
Càlcul de l'IGI: de la base sense impostos al preu amb impostos inclosos
Per obtenir un preu amb tots els impostos inclosos, multipliqueu el preu sense impostos per 1,045 en el cas general, o per 1,01 per als productes a l'1 %; per tornar a la base sense impostos, dividiu pel mateix coeficient. Exemple: una prestació facturada a 2.000 euros sense impostos suporta 90 euros d'impost, és a dir, 2.090 euros en total. Atenció: aplicar el 4,5 % al preu amb impostos inclosos per aïllar l'impost en sobreestima l'import.
Càlcul indicatiu segons els tipus d'IGI vigents el 2026.
Diferència amb França: 15,5 punts en el cas general
En una compra de 1.000 euros sense impostos, la diferència arriba a 155 euros: 200 euros d'impost a la part francesa, 45 euros a la part andorrana. Això explica l'atractiu dels comerços del Principat, dins dels límits de les franquícies aplicables al retorn.
Andorra i el territori d'IVA de la Unió Europea: un país tercer
En el pla fiscal, Andorra és un país tercer, igual que Suïssa o el Regne Unit. Aquesta qualificació determina tot el tractament dels intercanvis, encara que els vincles duaners sovint generin confusió.
Unió duanera des del 1991: només els productes industrials
El Principat i la Comunitat Econòmica Europea van signar el 28 de juny de 1990 un acord duaner, que va entrar en vigor l'1 de juliol de 1991. Només cobreix els productes industrials, classificats als capítols 25 a 97 del sistema harmonitzat de designació de mercaderies; els productes agrícoles (capítols 1 a 24) es regeixen per un règim preferencial diferent. A la pràctica, un producte industrial travessa la frontera sense drets de duana, però les formalitats es mantenen. L'acord afecta els drets, no l'impost sobre el consum: el pas de la frontera continua sent una importació i una exportació.
Territori d'IVA: el Principat exclòs, Mònaco assimilat a França
L'article 256-0 del CGI delimita l'àmbit geogràfic de l'impost i n'exclou diverses zones. La doctrina administrativa (BOI-TVA-CHAMP-20-10) situa Andorra, juntament amb San Marino i Turquia, entre els països tercers vinculats a Europa per un acord duaner. Mònaco segueix la lògica inversa: el principat monegasc està assimilat a França. Altres zones pertanyen a un Estat membre sense formar part de l'àmbit europeu de l'impost, com les illes Canàries, els departaments d'ultramar o la part francesa de Saint-Martin.
| Zona | Vinculació | Estatus fiscal |
|---|---|---|
| Mònaco | Espai duaner europeu | Assimilat a França |
| Andorra | Unió duanera (productes industrials) | Tercer |
| San Marino | Unió duanera | Tercer |
| Illes Canàries | Espanya, Estat membre | Excloses |
| Guadalupe, Martinica, La Reunió | França, Estat membre | Excloses |
| Illes Anglonormandes | Dependències de la Corona britànica | Tercer |
Territori d'IVA
On passa la frontera de l'IVA europeu
Font: article 256-0 del CGI i BOI-TVA-CHAMP-20-10.
Sense identificador intracomunitari: el NRT andorrà
Una societat andorrana no disposa de número d'IVA intracomunitari. S'identifica mitjançant el seu número de registre tributari (NRT), absent del VIES, la base europea de verificació, que només recull els subjectes passius dels Estats membres. Per a un proveïdor francès, el NRT serveix per identificar el client a la factura, no per donar dret al règim dels lliuraments intracomunitaris.
A retenir
Unió duanera no vol dir territori d'IVA. Andorra no paga drets de duana sobre els productes industrials, però cada flux de béns amb França continua sent una exportació o una importació, mai un lliurament intracomunitari.
Com funcionen els intercanvis entre Andorra i la Unió Europea?
Pel fet que el Principat és un país tercer, els fluxos de béns s'inscriuen en el règim de les exportacions i les importacions, mai en el de les lliuraments intracomunitaris. Per a les prestacions, la regla del lloc d'imposició determina qui grava l'operació.
Intercanvis França i Andorra
Qui grava quin flux?
Regles 2026 entre empreses. Les fletxes indiquen el sentit del lliurament o de la prestació.
Vendre béns a un client andorrà: una exportació exempta
Una societat francesa que expedeix mercaderies cap al Principat factura sense impostos: les seves vendes són exportacions exemptes en aplicació de l'article 262 I del CGI, tant si el comprador és un professional com un particular. L'exempció requereix una prova de sortida de la UE, a la pràctica la declaració d'exportació validada per la duana. La factura ha d'indicar l'exempció i el seu fonament. A l'arribada, el comprador liquida l'IGI a la importació.
Comprar béns a un proveïdor andorrà: una importació gravada a França
A la inversa, una societat francesa que compra mercaderies a un proveïdor andorrà fa una importació. Des de l'1 de gener de 2022, l'IVA a la importació s'autoliquida obligatòriament en la declaració de l'importador, que el dedueix alhora. La unió duanera suprimeix els drets sobre els productes industrials, però no les formalitats: l'importador ha de disposar d'un número EORI, l'identificador duaner dels operadors econòmics.
Prestacions de serveis: la regla del lloc del destinatari
Entre professionals, una prestació és imposable allà on està establert el destinatari (article 259 del CGI). Un prestador francès que factura una societat andorrana no repercuteix, doncs, IVA i hi fa constar la menció «IVA no aplicable, article 259-1 del CGI». En sentit invers, el destinatari francès autoliquida l'impost (article 283-2 del CGI). Per a un particular, l'impost francès continua sent exigible en principi, llevat de determinades prestacions immaterials, com l'assessorament o la publicitat, efectuades a una persona establerta fora de la UE (article 259 B del CGI).
| Operació (2026) | Costat francès | Costat andorrà |
|---|---|---|
| Venda de béns d'una societat francesa a un comprador andorrà | Exportació exempta (art. 262 I del CGI) | Impost liquidat a duana |
| Compra de béns per una societat francesa a un proveïdor andorrà | Importació, impost autoliquidat | Exportació exempta |
| Prestació de serveis d'una societat francesa a una societat andorrana | No subjecta (art. 259 del CGI) | En principi, autoliquidació pel destinatari |
| Prestació de serveis d'una societat andorrana a una societat francesa | Autoliquidació pel destinatari (art. 283-2 del CGI) | En principi, no hi ha IGI |
| Prestació d'una societat francesa a un particular andorrà | Impost francès, llevat de l'art. 259 B del CGI | En principi, no hi ha IGI |
| Compra in situ per un particular francès | Impostos exigibles per damunt de la franquícia de 900 € | Impost inclòs en el preu |
Exemple xifrat: una venda de 10.000 euros de mercaderies
Hipòtesis: una societat francesa ven 10.000 euros sense impostos de material industrial a una societat establerta a Andorra.
- costat francès: la factura és de 10.000 euros, sense impost, en concepte d'exportació;
- costat andorrà: el comprador paga a duana 450 euros d'IGI (10.000 × 4,5 %), que pot deduir si n'és subjecte passiu;
- no es merita cap dret de duana, atès que el material pertany als productes industrials coberts per la unió duanera.
Si el mateix comprador estigués establert a Espanya, la venda seria un lliurament intracomunitari exempt, condicionat al seu identificador fiscal vàlid, i autoliquidaria 2.100 euros d'impost espanyol al tipus del 21 %. Quan la vostra activitat s'organitza als dos costats de la frontera, els nostres experts coordinen el tractament d'aquests fluxos amb el vostre assessor comptable francès.
Exemple
Mateixa venda, dos clients: Andorra o Espanya
Venda de 10.000 euros sense impostos de material industrial per una societat francesa. Tipus 2026.
Quines obligacions declaratives té una empresa establerta al país?
Una empresa establerta al Principat que realitza operacions subjectes a l'impost ha de repercutir la taxa, declarar-la periòdicament i ingressar-la al Departament de Tributs i de Fronteres. Aquestes obligacions se sumen a les detallades a la nostra guia de l'impost de societats a Andorra.
Inscripció: un NRT i un registre com a obligat tributari
La inscripció al registre fiscal es produeix en el moment de la creació de la societat a Andorra o de l'inici de l'activitat professional. L'empresa rep aleshores el seu NRT, que consta a les seves factures i declaracions. En principi, una persona les lliuraments de béns i prestacions de la qual no superen els 40.000 euros anuals no té la condició d'obligat tributari, segons el reglament d'aplicació de la Llei 11/2012.
Declaració: semestral, trimestral o mensual segons la xifra de negoci
| Xifra de negoci de l'any anterior | Periodicitat |
|---|---|
| Menys de 250.000 € | Semestral |
| De 250.000 € a 3.600.000 € | Trimestral |
| Més de 3.600.000 € | Mensual |
Cada declaració estableix la diferència entre la taxa repercutida sobre les vendes i la taxa deduïble sobre les compres i les importacions. Un saldo positiu s'ingressa, un saldo negatiu es pot compensar o retornar.
Facturació: NRT, tipus i import
Una factura andorrana indica el NRT de l'emissor, el de l'adquirent professional, la base imposable, el tipus i l'import de la taxa. Per a un adquirent establert en un Estat membre, hi fa constar el motiu de no-aplicació, per exemple una exportació exempta.
Particulars: compres, franquícies i devolució de l'impost
Un particular que compra al Principat paga la taxa local inclosa en el preu indicat. En tornar, les seves compres només queden exemptes dins el límit de les franquícies duaneres pròpies d'Andorra.
Tornada a França: una franquícia de 900 euros per viatger de 15 anys o més
L'acord del 28 de juny de 1990 fixa un règim de franquícies específic, més favorable que el dret comú. El 2026, un viatger de 15 anys o més pot endur-se en franquícia mercaderies per un valor de 900 euros, dels quals com a màxim 300 euros en productes alimentaris. Aquests imports es redueixen a 450 euros i 150 euros per a un viatger de menys de 15 anys. El tabac i l'alcohol estan subjectes a límits de quantitat, reservats als viatgers de 17 anys o més: 300 cigarretes, 1,5 litres d'alcohol de més de 22 graus o 5 litres de vi tranquil, entre d'altres. Per damunt d'aquests límits, les compres es declaren a la duana i els impostos i drets eventuals es deuen sobre el valor total, i no només sobre la fracció excedent.
Resident andorrà: la devolució d'impostos en les compres a França
A la inversa, un resident andorrà que fa les seves compres a l'altra banda de la frontera pot beneficiar-se de la venda lliure d'impostos, reservada als viatgers amb residència habitual fora de la UE. La devolució requereix un import mínim de compres en un mateix establiment i la sortida dels béns en un termini de tres mesos, validada per la duana en el pas de la frontera.
Errors freqüents sobre l'IVA amb el Principat
La majoria dels errors de facturació provenen d'una mateixa confusió: tractar el Principat com un Estat membre. Els més costosos que cal evitar:
- facturar un client andorrà amb inversió del subjecte passiu intracomunitària, quan la venda de béns és una exportació i la prestació una operació no subjecta a França;
- cercar el número d'una societat andorrana al VIES, on no hi figura;
- ometre la conservació de la prova de sortida de les mercaderies, sense la qual l'exempció pot ser qüestionada;
- confondre acord duaner i àmbit fiscal: l'absència de drets sobre els productes industrials no eximeix ni de l'impost a la importació, ni dels tràmits de despatx duaner.
Preguntes freqüents sobre l'IVA a Andorra
Andorra forma part de la Unió Europea?
No. El Principat no és un Estat membre: està vinculat a la UE per un acord duaner limitat als productes industrials, però continua sent un país tercer en l'àmbit fiscal.
Cal facturar l'IVA a un client andorrà?
No, en la majoria dels casos. Una venda de béns expedits cap al Principat és una exportació exempta, i una prestació feta a una societat andorrana no està subjecta a França. Només algunes prestacions fetes a un particular continuen tributant a la part francesa.
Mònaco i Andorra reben el mateix tractament?
No. Mònaco s'assimila a França, de manera que una venda cap a Mònaco tributa com una venda nacional. Andorra és un país tercer: els fluxos es regeixen per les regles de l'exportació i de la importació.
Una compra feta al Principat tributa al retorn?
Sí, per damunt de la franquícia. Un viatger de 15 anys o més pot endur-se sense impostos ni drets mercaderies per un valor de 900 euros, dels quals com a màxim 300 euros en productes alimentaris; per damunt d'aquest límit, els impostos i drets eventuals es deuen sobre el valor total de les compres.
