A França, les càrregues socials pesen de manera important sobre la remuneració bruta, entre la part a càrrec del treballador i la part a càrrec de l'empresa. A Andorra, la protecció social es basa en un organisme únic i un tipus global del 22 % el 2026, del qual només un 6,5 % va a càrrec del treballador, per finançar alhora la cobertura mèdica i les pensions. En contrapartida, la cobertura és menys completa: una part de les despeses queda a càrrec de l'assegurat, i la pensió requereix com a mínim 15 anys de cotització. A continuació us expliquem què pagueu a la CASS, què us reemborsa i com s'articula amb França.
Punts clau
- la CASS gestiona dues branques: la branca general (salut, maternitat, invalidesa, defunció) i la branca de jubilació;
- les cotitzacions representen el 22 % del salari brut el 2026: 6,5 % per al treballador, 15,5 % per a l'empresa;
- dins del circuit de cures coordinat, les consultes es reembossen al 75 %, l'hospitalització al 90 % i la maternitat al 100 %;
- la pensió, calculada per punts, s'obre als 65 anys després d'un mínim de 15 anys de cotització;
- un conveni de seguretat social coordina el sistema andorrà i el sistema francès des del 2003.
Què és la CASS?
La Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) és l'organisme públic que recapta les contribucions socials i abona les prestacions de salut i de vellesa del país. Creada el 1968 i regida actualment per la Llei 17/2008, del 3 d'octubre del 2008, de la seguretat social, constitueix el pilar únic de la protecció social obligatòria al país.
Un organisme públic amb dues branques: general i de jubilació
L'organisme s'estructura en dues branques finançades per separat. La branca general cobreix la malaltia, la maternitat i la paternitat, els accidents de treball, la invalidesa i la defunció. La branca de jubilació abona les pensions de vellesa i de viduïtat. A diferència del sistema francès, no hi ha organismes diferenciats segons els riscos; les prestacions familiars, d'altra banda, depenen del Govern (govern andorrà), i no de la caixa.
Qui hi està afiliat: treballadors assalariats, autònoms i beneficiaris
L'afiliació és obligatòria per a tota persona que exerceix una activitat professional al Principat, tant si és assalariada com fronterera o autònoma. El cònjuge i els fills a càrrec poden gaudir de la cobertura en qualitat de beneficiaris. En canvi, una persona establerta sense activitat, com ara un resident passiu, no queda coberta per defecte.
Quant costen les cotitzacions a la CASS el 2026?
Les cotitzacions s'eleven al 22 % de la remuneració bruta el 2026, repartides entre la branca general (10 %) i la branca de jubilació (12 %). El treballador n'assumeix el 6,5 % i l'empresa el 15,5 %.
| Branca (2026) | Part del treballador | Part de l'empresa | Total |
|---|---|---|---|
| General (salut, maternitat, invalidesa) | 3 % | 7 % | 10 % |
| Jubilació (vellesa, viduïtat) | 3,5 % | 8,5 % | 12 % |
| Total | 6,5 % | 15,5 % | 22 % |
Treballadors assalariats: 22 % del brut, dels quals 6,5 % al seu càrrec
La part del treballador es dedueix del salari mensual, consta a la nòmina i després l'empresa l'ingressa juntament amb la seva pròpia part. Els treballadors fronterers estan subjectes als mateixos tipus que els treballadors residents. No cal cap tràmit individual: és l'empresa qui declara els treballadors i liquida el conjunt de les quantitats degudes.
Autònoms: una base fixa vinculada al salari mitjà
Els autònoms cotitzen al tipus del 22 %, no sobre els seus ingressos reals sinó sobre una base expressada en percentatge del salari mitjà de l'any anterior, és a dir, uns 2.672 euros al mes segons el barem de la CASS per al 2026. A la base estàndard, al 100 %, l'ingrés mensual s'eleva a uns 588 euros. Hi ha bases reduïdes obertes als ingressos nets modestos, així com a l'inici de l'activitat, prèvia sol·licitud; la base al 50 % correspon, a la pràctica, al mínim legal. A l'inrevés, els ingressos nets superiors a 40.000 i 50.000 euros l'any comporten bases incrementades.
| Base (barem CASS 2026, imports arrodonits) | Import de la base | Pagament mensual |
|---|---|---|
| 25 % | aproximadament 668 € | aproximadament 147 € |
| 50 % (salari mínim) | aproximadament 1 569 € | aproximadament 345 € |
| 75 % | aproximadament 2 004 € | aproximadament 441 € |
| 100 % (base estàndard) | aproximadament 2 672 € | aproximadament 588 € |
| 125 % | aproximadament 3 341 € | aproximadament 735 € |
| 137,5 % | aproximadament 3 675 € | aproximadament 808 € |
Exemple xifrat: 3.000 euros bruts al mes
Per a una remuneració de 3.000 euros bruts al mes el 2026, la retenció salarial s'eleva a 195 euros (6,5 %) i la part patronal a 465 euros (15,5 %), és a dir 660 euros en total. D'aquest import, 300 euros financen la branca general i 360 euros la branca de jubilació, que alimenta els punts de la futura pensió.
Calculador de cotitzacions
Estimeu les vostres cotitzacions
Estimació indicativa basada en els tipus del 2026 i el barem arrodonit de la CASS.
Què reemborsa la CASS? Atenció sanitària, malaltia i maternitat
La branca general finança les prestacions de salut, les baixes laborals i els permisos vinculats al naixement. Funciona com el seu equivalent francès, amb una quota a càrrec del pacient més elevada i un circuit assistencial que condiciona el nivell de reemborsament.
Reemborsament: 75 % en el circuit coordinat, al voltant d'un metge de referència
El percentatge de cobertura depèn del respecte del circuit assistencial coordinat (via d'atenció integrada, VAI), organitzat al voltant d'un metge referent escollit entre els metges generalistes i pediatres concertats. El metge referent deriva als especialistes, excepte en ginecologia, oftalmologia i odontologia. Els reemborsaments es calculen sobre una tarifa de responsabilitat fixada per a cada tipus d'acte.
| Tipus de prestació | Circuit coordinat (VAI) | Fora del circuit (VANI) |
|---|---|---|
| Consultes | 75 % | 33 % |
| Actes i exàmens | 75 % | 60 % |
| Hospitalització | 90 % | 33 % |
| Maternitat | 100 % | 33 % |
| Rehabilitació | 65 % | 60 % |
Amb un professional no concertat, el reemborsament baixa al 20 % de la tarifa de responsabilitat: comproveu l'estatus del professional abans d'una cita.
Baixa per malaltia: prestacions a partir del quart dia
En cas d'incapacitat temporal, la caixa abona una prestació diària calculada sobre la base de cotització de l'assegurat: 53 % del 4t al 30è dia, i després 66 % a partir del 31è dia. Per a una malaltia comuna, la prestació requereix haver treballat 90 dies durant els últims 6 mesos, o 180 dies durant els últims 24 mesos. La prestació dura 12 mesos, prorrogable fins a 3 anys. Un accident de treball es compensa des del primer dia, sense condició d'antiguitat, al 66 % i després al 70 %.
Maternitat i paternitat: 20 setmanes per a la mare, una paternitat en procés d'ampliació
El permís de maternitat dura 20 setmanes, de les quals 6 setmanes són obligatòries després del part, i es compensa al 100 % de la remuneració de referència. El permís de paternitat s'amplia cada any fins al 2030, segons l'any de naixement de l'infant: 6 setmanes el 2026, 10 el 2027, 14 el 2028, 17 el 2029 i, després, 20 setmanes a partir del 2030. Les dues primeres setmanes són obligatòries.
Assegurança de salut complementària: cobrir la part a càrrec
El tiquet moderador, del 25 % en les consultes de la via d'atenció integrada (VAI) i del 10 % a l'hospital, resta a càrrec de l'assegurat. Molts residents contracten, doncs, una assegurança privada complementària, que cobreix la totalitat o part d'aquesta quantia i, segons els contractes, les despeses fetes a l'estranger.
Jubilació, invalidesa i defunció: les prestacions de llarg termini
Més enllà de la salut, la CASS abona rendes de jubilació, d'invalidesa i de supervivència, així com un capital destinat a cobrir les despeses vinculades a la defunció. El seu import depèn de la durada i del nivell de les aportacions.
Pensió de jubilació: un sistema per punts, als 65 anys i després de 15 anys de cotització
El règim funciona per punts. Cada aportació a aquesta branca compra punts, al preu fixat cada any; en el moment de la jubilació, el total acumulat es converteix en una renda mensual segons un valor de servei del punt, revaloritzat periòdicament. La pensió s'obre als 65 anys, a condició de totalitzar com a mínim 15 anys d'assegurança, és a dir, 180 mesos. Una jubilació anticipada és possible a partir dels 61 anys per a qui ha cotitzat més de 480 mesos, és a dir, més de 40 anys, amb una reducció del 7 % per any d'anticipació. Per sota de 15 anys, no s'abona cap renda vitalícia. Les pensions mitjanes abonades resten moderades, cosa que convida a complementar la renda de la caixa amb un estalvi privat, tal com detallem a la nostra guia per viure a Andorra durant la jubilació.
Invalidesa: una renda segons la capacitat de treball restant
L'assegurat la capacitat de treball del qual es redueix de manera duradora percep una renda calculada a partir de la seva pensió teòrica: 50 % quan encara és capaç de treballar, 100 % quan ja no ho és. Està limitada a 2,5 vegades el salari mínim legal.
Supervivents i defunció: viduïtat, orfandat i despeses de defunció
A la defunció d'un assegurat, el cònjuge supervivent pot percebre una renda de viduïtat igual, en principi, al 50 % de la pensió del difunt, i cada orfe un ajut del 30 % del mínim legal. Les despeses justificades vinculades a la defunció es reemborsen als familiars, fins a un límit de tres vegades el salari mínim vigent.
CASS i seguretat social francesa: què preveu el conveni
França i Andorra estan vinculades per un conveni de seguretat social signat el 12 de desembre de 2000 i que va entrar en vigor l'1 de juny de 2003. Coordina el conjunt de les branques, amb excepció de l'assegurança d'atur, i s'aplica sense condició de nacionalitat.
Totalització dels períodes: una carrera entre els dos països
Els períodes d'assegurança acomplerts a cada país se sumen per obrir prestacions, sense encavalcar-se. Per a la vellesa, cada organisme calcula dos imports: una pensió nacional, basada únicament en els seus períodes, i una pensió teòrica, basada en la carrera total i després prorratejada; abona el més elevat dels dos. Un assegurat que ha treballat vint anys a França i després dotze anys a Andorra pot així assolir el llindar de 15 anys exigit a la part andorrana. El conveni suprimeix a més les clàusules de residència: la renda andorrana s'abona sigui quin sigui el lloc de residència del seu titular.
Treballadors fronterers, desplaçats i nouvinguts: els formularis que cal conèixer
Un treballador desplaçat temporalment a l'altre país continua afiliat al seu sistema d'origen. Per a la resta, tres formularis faciliten el pas d'un règim a l'altre:
- el SE 130-03, expedit per la caixa francesa, acredita els períodes d'assegurança acomplerts a França en cas d'instal·lació a Andorra;
- el SE 130-06, expedit per la CASS, permet a un treballador fronterer resident a França rebre assistència mèdica a través de la seva caixa primària d'assegurança de malaltia;
- el SE 130-07 obre els drets a França per a la família d'un treballador instal·lat a Andorra i que ha romàs a l'altre costat de la frontera.
Aquests tràmits s'inscriuen en les gestions més àmplies descrites a la nostra guia per anar a viure a Andorra.
Punts de vigilància
La CASS ofereix una cobertura sòlida a un cost moderat, però diverses de les seves regles sorprenen un assegurat habituat al model francès:
A recordar
- l'atur no està indemnitzat per la caixa: els ajuts als demandants d'ocupació depenen del Govern i requereixen una durada mínima d'activitat;
- sortir de la via d'atenció integrada (VAI) o consultar un professional no concertat redueix fortament el reemborsament;
- sense 15 anys d'assegurança, no es paga cap pensió, llevat que es totalitzin períodes acomplerts a França;
- un resident sense activitat no està afiliat d'ofici: la residència passiva a Andorra obliga a justificar una assegurança que cobreixi la malaltia i, abans dels 60 anys, la incapacitat i la vellesa;
- un autònom paga les seves cotitzacions sobre una base a tant alçat, i no sobre el seu ingrés real: demanar una base reduïda o anticipar una base augmentada depèn de la seva pròpia gestió.
Preguntes freqüents sobre la CASS
L'afiliació a la CASS és obligatòria a Andorra?
Sí, per a tota persona que exerceixi una activitat professional al Principat, tant si és assalariada, fronterera o autònoma. Una persona instal·lada sense activitat no està afiliada d'ofici.
Quant cotitza un autònom a la CASS el 2026?
Un autònom paga el 22 % d'una base a tant alçat. A la base estàndard, d'uns 2 672 euros segons el barem de la CASS per al 2026, el pagament arriba a uns 588 euros al mes; s'apliquen bases reduïdes o augmentades segons l'ingrés net.
Quin és el percentatge de reemborsament de la CASS?
Dins el circuit d'atenció coordinada (via d'atenció integrada, VAI), organitzat al voltant d'un metge referent, les consultes es reemborsen al 75 % de la tarifa de responsabilitat, l'hospitalització al 90 % i la maternitat al 100 %. Fora d'aquest circuit, el percentatge baixa al 33 % per a les consultes.
A quina edat es pot cobrar una pensió de la CASS?
La pensió de vellesa s'obre als 65 anys, després d'un mínim de 15 anys d'assegurança. És possible una jubilació anticipada a partir dels 61 anys per a qui hagi cotitzat més de 480 mesos, és a dir més de 40 anys, amb una reducció del 7 % per cada any d'anticipació.
Què passa amb les cotitzacions en cas de marxa d'Andorra abans dels 15 anys?
No donen dret, per si soles, a una pensió de vellesa. Gràcies al conveni francoandorrà, però, se sumen als períodes acomplerts a França per assolir el llindar requerit.
