Immigration
8/10/2026
Marxar a viure a l'estranger en família ja no està reservat als directius en missió. S'ha convertit en un veritable projecte de vida, impulsat pel teletreball, la recerca d'un millor entorn i la voluntat d'oferir als fills una experiència internacional. L'1 de gener de 2026, més d'1,78 milions de francesos viuen a l'estranger, dels quals uns 410.000 són infants i adolescents. Tanmateix, triar la destinació no es fa a la lleugera, perquè aquesta elecció compromet tota la família. Seguretat, escoles, cost de la vida, equilibri entre treball i vida personal, proximitat amb França: aquests són els països que reuneixen millor aquests criteris, amb una classificació encapçalada per una destinació encara massa desconeguda de les famílies franceses.
Els criteris per triar on expatriar-se en família
Abans de comparar les destinacions, cal establir la pauta d'anàlisi. Una expatriació reeixida en família es basa en un equilibri entre diversos factors, la importància dels quals varia segons les prioritats de cadascú.
La qualitat i l'entorn de vida
Sovint és el criteri decisiu. Alguns països són reconeguts per la seva atmosfera tranquil·la, el seu ritme de vida i la seva proximitat amb la natura, tots ells elements que compten quan s'eduquen fills. L'entorn de vida condiciona el benestar diari de tota la família.
La seguretat i l'estabilitat
Marxar amb fills incrementa l'assumpció de risc. La seguretat en sentit ampli, que engloba l'estabilitat política, el baix nivell de criminalitat i l'absència de riscos sanitaris majors, esdevé una prioritat absoluta per als pares.
El sistema escolar i l'escolarització dels fills
L'escolarització es prepara molt aviat. Cada país té el seu propi sistema, i no tots són equivalents pel que fa a la qualitat de l'ensenyament o a l'equivalència amb el programa francès. Sovint coexisteixen diverses opcions: escola local, centre francès homologat per l'AEFE, escola internacional o ensenyament a distància. La xarxa francesa a l'estranger compta amb més de 560 centres homologats arreu del món.
El cost de la vida
Un salari elevat no sempre garanteix un bon nivell de vida si les despeses corrents i les activitats familiars resulten cares. A la inversa, un país on la vida és assequible pot mancar d'infraestructures adaptades als infants. L'equilibri entre ingressos i despeses continua sent central.
L'equilibri entre vida professional i vida personal
No ens expatriem per deixar de veure créixer els nostres fills. Els horaris de treball, el volum de vacances i els temps de desplaçament determinen el temps realment disponible per a la família. És avui un dels criteris prioritaris de les famílies expatriades.
La proximitat amb França i la francofonia
Com més allunyada és la destinació, més difícil resulta organitzar retrobaments regulars amb els éssers estimats. Un país proper o parcialment francòfon facilita alhora la integració i el manteniment dels vincles familiars, cosa que tranquil·litza pares i fills.
El sistema sanitari i la fiscalitat
La qualitat de l'atenció i la cobertura sanitària de la família s'han de verificar abans de la marxa. La fiscalitat, sovint menystinguda en els comparatius, també mereix atenció: influeix directament en el poder adquisitiu i en la constitució d'un patrimoni familiar. Algunes destinacions combinen una atenció de qualitat i un marc fiscal alleugerit.
La classificació dels millors països per expatriar-se en família
1. Andorra: seguretat, proximitat i entorn de vida per a les famílies
Arrecerada entre França i Espanya, Andorra compleix gairebé tots els requisits d'una expatriació familiar reeixida, tot restant a poques hores de cotxe del sud de França. És el que en fa, al nostre parer, la destinació més completa per a una família francesa avui dia.
El Principat presenta un dels nivells de seguretat més elevats d'Europa, amb una criminalitat molt baixa: un argument de pes per educar els fills amb tranquil·litat. La seva mida humana crea un entorn que dona confiança, on es retroba la proximitat d'un poble amb els serveis d'un país modern. L'entorn de vida de muntanya ofereix un accés permanent a la natura i a les activitats a l'aire lliure, de l'esquí al senderisme, un avantatge preciós per a les famílies actives.
Pel que fa a l'escolarització, Andorra presenta una particularitat poc habitual: coexisteixen tres sistemes educatius, l'andorrà, el francès i l'espanyol, cosa que permet a les famílies franceses escolaritzar els fills en un currículum proper al de l'Hexàgon tot gaudint d'un entorn multilingüe. La llengua oficial d'Andorra és el català, però el francès i l'espanyol s'hi parlen habitualment, cosa que facilita la integració del dia a dia. Les famílies, però, han de saber que l'administració, la justícia i una part de l'escolarització es desenvolupen en català.
Finalment, la fiscalitat andorrana, reconeguda per la seva moderació, atreu les famílies d'empresaris i inversors que busquen preservar el seu poder adquisitiu i construir un patrimoni. Instal·lar-se a Andorra requereix, tanmateix, obtenir una autorització d'immigració. Per a una família que no hi exerceix cap activitat assalariada, la residència sense activitat lucrativa exigeix una inversió d'almenys 1 000 000 € en actius andorrans (400 000 € si es col·loca en el Fons de l'habitatge), a la qual s'afegeix un dipòsit no reemborsable de 50 000 € per al sol·licitant principal i de 12 000 € per persona a càrrec. Les famílies que creen la seva activitat al principat es regeixen, en canvi, per la residència activa, sotmesa a condicions diferents.
Per a les famílies en condicions de complir aquests requisits, la proximitat immediata amb França, l'ús habitual del francès i la suavitat del marc fiscal fan d'Andorra una alternativa creïble a les grans destinacions europees, encara poc identificada però particularment adequada per a la vida familiar.
2. Els Països Baixos: benestar social i tolerància
Els Països Baixos atreuen per la tolerància que hi regna, la importància atorgada al benestar social i un mercat laboral dinàmic. L'equilibri entre la vida professional i personal hi és molt respectat, i el sistema de cura infantil està particularment ben desenvolupat per als més petits. El sistema educatiu és eficient i les escoles franceses són nombroses. El cost de vida relativament elevat i el clima humit constitueixen els principals inconvenients.
3. Espanya: sol, salut i proximitat
Valor segur per a les famílies europees, Espanya combina clima mediterrani, un sistema sanitari reconegut i un cost de vida més assequible que a França. Barcelona, València, Màlaga i Madrid atrauen nombrosos expatriats gràcies a infraestructures modernes i un gran nombre d'escoles internacionals. L'ambient relaxat i l'acollida dels espanyols faciliten la integració dels infants. La contrapartida rau en unes oportunitats professionals menys nombroses que en altres països europeus i en un domini de l'espanyol sovint necessari per treballar.
4. Suïssa: qualitat de vida i francofonia parcial
En part francòfona, Suïssa figura sistemàticament en les classificacions de les millors destinacions familiars. És apreciada per la seva seguretat, el seu sistema educatiu, els seus espais naturals i la seva qualitat de vida. Basilea ha estat fins i tot distingida com una de les ciutats més acollidores del món per als infants. El cost de vida elevat continua sent el principal fre, compensat per uns salaris entre els més alts d'Europa.
5. El Canadà i el Quebec: francofonia i multiculturalisme
El Quebec és el predilecte de les famílies francòfones que busquen un canvi d'aires nord-americà sense barrera lingüística. El país situa l'infant al centre, amb un permís de maternitat d'un any que es pot compartir entre els pares i una cultura reconeguda com a molt kids-friendly. L'economia és dinàmica, els salaris sovint més elevats que a França i el sistema educatiu reconegut mundialment. Cal, tanmateix, conviure amb hiverns llargs i rigorosos, un cost immobiliari a l'alça i uns tràmits administratius de vegades llargs.
6. Els països nòrdics: Suècia, Dinamarca, Noruega i Finlàndia
Els països del nord d'Europa continuen sent referents mundials per a la vida familiar. Polítiques familiars avantatjoses, permisos generosos, seguretat, accés a la natura, un sistema educatiu i sanitari de qualitat: els avantatges són nombrosos. Finlàndia figura regularment entre els països més feliços del món. Dues reserves, tanmateix: l'aprenentatge de la llengua pot ser difícil, tot i que l'anglès hi està molt estès, i el cost de vida a Escandinàvia esdevé un fre per a moltes famílies.
7. Alemanya: proximitat i perspectives professionals
A prop de França, Alemanya ofereix perspectives econòmiques sòlides, amb una desocupació més baixa i uns salaris generalment més elevats. El sistema educatiu és gratuït i de bon nivell, i la majoria de les grans ciutats disposen d'escoles franceses. Les ciutats alemanyes, modernes, verdes i segures, figuren sovint entre les primeres del món en qualitat de vida. El domini de l'alemany continua sent un avantatge, i la meteorologia canviant pot decebre els amants del sol.
8. Portugal: clima suau i cost de la vida controlat
Portugal continua sent una de les destinacions principals de les famílies franceses. El clima és especialment suau, amb més de 300 dies de sol l'any, el nivell de seguretat és excel·lent i el cost de la vida es manté inferior al de França en diverses regions. El sistema escolar és de bon nivell, hi ha escoles franceses, i el país ofereix un itinerari específic per facilitar la integració dels alumnes no nadius. Lisboa, Porto i l'Algarve atrauen especialment les famílies en teletreball. Els únics inconvenients: l'augment dels lloguers a les grans ciutats i uns salaris locals de vegades modestos.
9. Luxemburg: seguretat i educació
Outsider europeu, Luxemburg figura entre els països que ofereixen la millor qualitat de vida. Atrau per la seva seguretat, la qualitat de la seva oferta educativa i uns salaris elevats, en particular per als perfils qualificats en finances, tecnologia i les institucions europees. La contrapartida rau en uns costos immobiliaris importants i en una mida reduïda que pot limitar les famílies que busquen espai.
10. Nova Zelanda: grans espais i serenitat
Per a les famílies disposades a allunyar-se més, Nova Zelanda ofereix un nivell de seguretat elevat, un sistema educatiu de qualitat i un entorn natural preservat. Els neozelandesos tenen fama de ser acollidors, cosa que facilita la integració. Els grans espais i el ritme de vida assossegat en fan una terra ideal per criar fills. El cost de la vida elevat i, sobretot, la llunyania geogràfica respecte a França continuen sent els principals obstacles.
Com preparar l'expatriació en família?
Una expatriació familiar no s'improvisa. L'organització prèvia condiciona en gran mesura l'èxit del projecte i el benestar de cadascú a l'arribada.
Implicar i preparar els fills
Canviar de país és un trasbals per a un infant: separació dels amics, nova llengua, nous referents. És essencial parlar-hi dels aspectes positius i també de les dificultats que vindran, i associar-lo a l'organització de la partida. Informar-se junts sobre la destinació i deixar-lo triar algunes coses ajuda a despertar la seva curiositat i les seves ganes de marxar.
Anticipar l'escolaritat
L'elecció del centre depèn de la durada de l'expatriació, de l'edat de l'infant, del seu nivell i del pressupost familiar. L'escola local afavoreix una immersió ràpida però complica un eventual retorn a França. El centre francès garanteix els mateixos programes i títols que a França, però és de pagament i molt sol·licitat. L'escola internacional ofereix un excel·lent domini de l'anglès, a canvi de llistes d'espera i de despeses elevades. L'ensenyament a distància, a través del CNED, complementa aquestes opcions.
Garantir la cobertura sanitària de la família
La cobertura mèdica és un punt a resoldre abans de la partida. Cal assegurar-se que tots els membres de la família estiguin coberts des de l'arribada, tant per a l'atenció habitual com per als imprevistos. Les famílies opten generalment per adherir-se a la Caisse des Français de l'Étranger o per un contracte al primer euro amb una asseguradora especialitzada.
Anticipar els tràmits administratius i el visat
Com tot trasllat, l'expatriació requereix una llista precisa dels tràmits a fer abans de la partida i a l'arribada. Les sol·licituds de visat, quan són necessàries, no s'han de deixar per a l'últim moment, igual que la renovació dels passaports. També cal reunir tots els documents relatius al seguiment dels fills: certificats de naixement, butlletins de notes, cartilles de salut i exàmens mèdics.
A quina edat anar a viure a l'estranger amb els fills?
No existeix una edat ideal universal, ja que cada franja presenta els seus avantatges i els seus reptes. La primera infància sol ser el període més senzill per mudar-se: abans dels 6 o 7 anys, els nens s'adapten més fàcilment i aprenen una nova llengua de manera natural. Entre els 7 i els 10 anys, els vincles socials guanyen importància i el canvi es pot viure amb més dificultat. A l'adolescència, els referents socials i identitaris esdevenen centrals, cosa que de vegades complica la instal·lació. Cap als 17 o 18 anys, l'expatriació sovint acompanya una transició cap a la independència, i els joves expatriats desenvolupen un perfil internacional molt valorat.
On expatriar-se en família els pròxims anys?
Les motivacions de les famílies evolucionen. Ja no es busca en primer lloc el salari elevat, sinó la possibilitat de viure millor, amb més serenitat, amb més temps per als éssers estimats. El teletreball i les professions internacionals canvien les regles del joc i afavoreixen les destinacions que ofereixen un bon marc de vida a un cost controlat. Els països europeus propers, com Portugal, Espanya o Andorra, en surten ben parats gràcies al seu equilibri entre proximitat, seguretat, clima i fiscalitat. Les destinacions més llunyanes conserven el seu atractiu per a les famílies que busquen un canvi d'aires, però la distància i el cost de la vida pesen cada cop més en la decisió. La tendència de fons és clara: l'expatriació familiar esdevé una manera de recuperar el control sobre la qualitat de vida i sobre el futur dels fills.
Fer la bona elecció per a la vostra família
No existeix una destinació perfecta, sinó una destinació adaptada a la vostra situació, a les vostres prioritats i a les dels vostres fills. Seguretat, proximitat, ús habitual del francès, qualitat de vida i fiscalitat suau situen Andorra al capdavant per a moltes famílies franceses, sempre que es puguin reunir les condicions de residència, sense excloure les altres opcions segons les vostres ganes de canvi d'aires o les vostres limitacions professionals. Sigui quin sigui el país escollit, un projecte ben preparat i un acompanyament adequat marquen tota la diferència entre una expatriació patida i una aventura familiar reeixida.
