Article analitzat i actualitzat pel que fa a la legislació fiscal andorrana vigent (Llei 5/2014 IRPF, Llei 94/2010 IRNR, Llei 95/2010 IS, Llei 21/2006 plusvàlua immobiliària).
França i Andorra han conclòs un tractat fiscal. Signat a París el 2 d'abril de 2013 i que va entrar en vigor l'1 de juliol de 2015, defineix l'assignació de drets fiscals entre els dos estats i evita que els mateixos ingressos es gravin dues vegades. S'aplica tant als residents fiscals francesos que reben ingressos de fonts andorranes (lloguer, dividends, salaris) com als residents fiscals andorrans que conserven ingressos de fonts franceses (béns immobles a França, pensions, guanys de capital). També és rellevant per a emprenedors i inversors actius en ambdós països.
Aquesta guia detalla les normes aplicables per categoria d'ingressos, les obligacions específiques d'informació i les limitacions del conveni, inclòs el que no cobreix.
Quin és el tractat fiscal entre França i Andorra?
El conveni fiscal França-Andorra és un tractat bilateral inspirat en el model de l'OCDE, que va entrar en vigor l'1 de juliol de 2015, amb efectes a França a partir de l'1 de gener de 2016 per als impostos no recaptats per retenció a la font.
Es basa en dos pilars: l'eliminació de la doble imposició, d'una banda, i la prevenció del frau i l'evasió fiscal, de l'altra. En aquest segon punt, fa referència a l'acord d'intercanvi d'informació signat entre els dos països el 2009, que des de llavors s'ha complementat amb l'adopció per part d'Andorra de l'estàndard CRS de l'OCDE. Els bancs andorrans ara transmeten automàticament a les autoritats fiscals franceses la informació sobre els comptes titulars de residents fiscals francesos.
Impostos coberts
A la part francesa: impost sobre la renda i impost de societats.
Pel que fa a l'Andorra: l'impost de societats (IS), l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF — que va absorbir l'antic impost sobre la renda d'activitats econòmiques, suprimit des de l'1 de gener de 2015), l'impost sobre no residents (IRNR) i l'impost sobre guanys de capital en transmissions d'actius immobiliaris.
Nota: L'impost sobre activitats econòmiques (IRAE) va ser suprimit per la Llei 5/2014, de 24 d'abril, amb entrada en vigor l'1 de gener de 2015. Les activitats econòmiques de les persones físiques residents ara tributen per l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Per tant, les referències a l'IRAE en algunes fonts anteriors al 2015 són obsoletes.
Doble imposició França-Andorra: quin mecanisme s'aplica?
La doble imposició es produeix quan dos estats graven simultàniament els mateixos ingressos. El conveni evita això assignant a cada categoria de renda un estat prioritari per a la tributació i proporcionant un mecanisme corrector a l'altre estat.
El conveni utilitza principalment el mètode del crèdit fiscal, tant per part francesa com andorrana.
Pel que fa a la part francesa (article 21), els ingressos andorrans continuen tenint en compte els ingressos imposables francesos, però s'atorga un crèdit fiscal equivalent a l'impost francès corresponent als ingressos o a l'impost andorrà realment pagat, segons la categoria de renda de què es tracti.
A Andorra (article 48 de la Llei 5/2014 de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques) , la deducció concedida és igual a la menor de les dues quantitats següents: l'impost realment pagat a l'estranger o la part de la quota tributària andorrana corresponent a aquesta mateixa renda. Per tant, el crèdit està limitat i no pot superar l'impost andorrà teòricament exigible sobre aquesta renda.
Punt important: el conveni no preveu cap mètode d'exempció per part francesa. Els ingressos andorrans sempre es declaren a França, fins i tot quan la despesa real allà és zero gràcies al crèdit fiscal.
oferta estratègica.
Quins ingressos es veuen afectats? Normes fiscals per categoria
La taula següent ofereix una visió general de les normes aplicables a les principals categories d'ingressos transfronterers.
Salaris i ingressos del treball assalariat
La regla bàsica (article 14) és que els salaris es graven al país de residència del treballador. Només es graven al país on es realitza el treball si el treball s'hi duu a terme físicament. Excepció: si el treballador roman menys de 183 dies al país on es realitza el treball, l'empresari no hi resideix i la remuneració no és suportada per un establiment permanent en aquest país, la tributació roman al país de residència.
Règim especial per als treballadors transfronterers: La legislació andorrana (article 36 bis de la Llei 94/2010 de l'impost sobre la renda dels no residents) preveu un règim especial per als treballadors fiscals no residents contractats per empreses andorranes que estiguin plenament afiliades al sistema de seguretat social de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Aquests treballadors, sovint residents a França o Espanya, poden optar per l'aplicació de les normes generals de l'impost sobre la renda de les persones físiques andorrà. Aquest règim és rellevant per a molts treballadors transfronterers francesos i justifica una anàlisi individual.
Ingressos immobiliaris
Els ingressos derivats de béns immobles es graven a l'estat on es troba l'immoble (article 6), independentment de la residència del propietari. Per tant, un resident andorrà que rep ingressos de lloguer d'un apartament a París està subjecte a impostos a França sobre aquests ingressos, alhora que els ha de declarar a Andorra i sol·licitar la deducció fiscal corresponent (fins al límit de l'impost andorrà teòricament exigible sobre aquests ingressos).
Dividends
Els dividends es graven a l'estat de residència del beneficiari (article 10). L'estat de la societat distribuïdora també pot aplicar una retenció d'impostos, limitada al 5% si el beneficiari és una societat que posseeix directament almenys el 10% del capital, i al 15% en tots els altres casos.
Interessos i royalties
Els interessos (article 11) es graven a l'estat de residència del receptor, amb una possible retenció d'impostos limitada al 5% a l'estat d'origen. Hi ha excepcions que permeten la tributació exclusiva a l'estat de residència dels interessos pagats entre estats, bancs centrals o institucions financeres.
Els drets d'autor (article 12), els drets d'autor, les patents, les marques comercials i el programari segueixen la mateixa lògica: tributació a l'estat de residència amb una retenció d'impostos limitada al 5%. Una excepció notable: els drets d'autor per drets d'autor sobre obres literàries i artístiques (excloent-hi el programari i les pel·lícules) només són imposables a l'estat de residència, sense retenció d'impostos a l'estat d'origen.
guanys de capital
Els guanys de capital sobre béns immobles es graven al país on es troba l'immoble (article 13.1.a). Per tant, la venda d'un apartament a França per part d'un resident andorrà està subjecta a tributació a França segons el règim aplicable als no residents, amb un crèdit fiscal a Andorra. La mateixa regla s'aplica a les societats el patrimoni de les quals consisteix principalment en béns immobles (més del 50% del seu patrimoni són béns immobles en un sol país).
Per a participacions substancials, quan el transferent, per si sol o amb persones relacionades, posseeix el 25% o més dels beneficis d'una empresa, els guanys són imposables a l'Estat de residència de l'empresa (article 13.4).
Un punt crític que sovint es passa per alt és que l'impost de sortida (article 167 bis del Codi General d'Impostos francès) es pot aplicar en el moment de transferir la residència fiscal de França a Andorra, sobre guanys de capital no realitzats associats a determinats valors. El tractat fiscal no elimina aquest mecanisme, que s'ha de tenir en compte abans de qualsevol projecte de trasllat fiscal a Andorra .
Important – Retenció fiscal andorrana sobre la venda d'immobles: Quan una persona no resident a Andorra ven immobles situats a Andorra (per exemple, un resident francès), el comprador està obligat, en virtut de l'article 7 de la Llei 21/2006 de l'impost sobre guanys de capital procedents de transmissions immobiliàries (modificada per la Llei 17/2017), a retenir el 5% del preu total de venda i a ingressar-lo a les autoritats fiscals andorranes. Aquesta obligació pràctica no eximeix el comprador del càlcul final de l'impost andorrà sobre guanys de capital.
Pensions i prestacions de jubilació
Les pensions privades (article 17) es graven exclusivament al país de residència. Per tant, un jubilat del sector privat que visqui a Andorra veurà la seva pensió subjecta a la tributació andorrana, sense cap tributació residual a França.
Les pensions públiques (article 18.2) continuen subjectes a impostos a l'estat que les paga. Per tant, un exfuncionari francès resident a Andorra continua pagant impostos a França sobre la seva pensió, tret que tingui la nacionalitat andorrana sense nacionalitat francesa, en aquest cas l'impost recau en Andorra.
Residència fiscal: el requisit que ho condiciona tot
L'aplicació del conveni depèn completament de la residència fiscal de cada contribuent.
Dret intern andorrà (punt de partida)
Segons l'article 8 de la Llei 5/2014 de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), una persona física es considera resident fiscal a Andorra si compleix una de les dues condicions següents:
- Estada de més de 183 dies a l'any al territori andorrà (es compten les absències esporàdiques, llevat que es demostri la residència fiscal en un altre país);
- El nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics es troba a Andorra, directament o indirectament.
Aquests requisits de residència a Andorra constitueixen el marc legal. Només quan sorgeix un conflicte de residència entre els dos estats entren en joc els criteris del tractat.
Criteris per a la resolució de conflictes (convenció, article 4.2)
En cas de conflicte de residència, el conveni preveu una jerarquia de criteris: domicili permanent → centre d'interessos vitals → residència habitual → nacionalitat.
La regla dels 183 dies és, per tant, només un criteri entre d'altres. El protocol del conveni especifica que el simple fet de tenir un permís de residència o la nacionalitat andorrana no és suficient per establir la residència fiscal andorrana tal com es defineix al conveni. Un contribuent l'habitatge familiar i els principals actius del qual romanen a França pot veure la seva residència andorrana impugnada per les autoritats fiscals franceses en funció del criteri del centre d'interessos vitals.
Nota: L'article 25.1.d del conveni (segons la numeració de la versió oficial publicada) conté una clàusula de salvaguarda en virtut de la qual França pot gravar els nacionals francesos que resideixen a Andorra com si el conveni no existís. Aquesta disposició, poc freqüent en els tractats fiscals francesos moderns, pot tenir efectes concrets per als nacionals francesos que desitgen viure a Andorra i mereix una atenció especial en qualsevol anàlisi individualitzada.
El que no cobreix la convenció
El conveni es limita als impostos directes sobre la renda i els beneficis. Diverses àrees fiscals importants queden excloses.
L'impost francès sobre el patrimoni (IFI): Un resident andorrà que posseeixi béns immobles a França pot continuar subjecte a l'IFI segons les normes franceses aplicables als no residents, si el valor net d'aquests béns immobles francesos supera els 1,3 milions d'euros . El tractat no preveu cap mecanisme corrector per a aquest impost.
Impostos sobre successions i donacions: no existeix cap tractat entre França i Andorra sobre aquest tema. Una herència que impliqui una persona morta resident a Andorra amb béns a França o hereus francesos pot estar subjecta a l'impost de successions francès sense cap mecanisme per eliminar la doble imposició.
IVA i IGI andorrà: la tributació indirecta queda fora de l'àmbit d'aplicació i s'aplica segons les normes específiques de cada Estat.
Criptoactius: no esmentats a la convenció. El seu tractament en un context transfronterer francoandorà depèn de les classificacions adoptades per cada legislació nacional i s'ha d'analitzar cas per cas.
Estructures sense substància: el conveni conté clàusules antiabús (article 25) que permeten la denegació de beneficis si l'objectiu principal d'una transacció és obtenir-los sense una activitat econòmica genuïna al país en qüestió. Per tant, qualsevol estratègia d'optimització fiscal a Andorra ha de basar-se en una presència real i una activitat econòmica genuïna.
Obligacions d'informació: passos essencials
El conveni no eximeix ningú de presentar una declaració d'impostos. Determina on es tributen els ingressos, però les obligacions de declaració de cada estat continuen plenament vigents.
Residents fiscals francesos amb ingressos andorrans: obligació de declaració a França a tot el món. Els ingressos andorrans s'han de declarar al formulari 2047 i després transferir-los al formulari 2042. El crèdit fiscal s'aplica aleshores, però els ingressos s'han de declarar igualment.
Comptes bancaris andorrans titulars d'un resident fiscal francès: Segons la legislació fiscal francesa (article 1736 IV del Codi General d'Impostos francès), qualsevol compte bancari titularitzat a l'estranger s'ha de declarar mitjançant el formulari Cerfa 3916. Les sancions segons la legislació francesa poden arribar a 1.500 € per compte no declarat. Aquesta obligació i aquestes sancions es regeixen per la legislació francesa, no per la legislació fiscal andorrana.
Resident andorrà amb ingressos de font francesa: declaració a França dels ingressos francesos (lloguers, pensions públiques, plusvàlues immobiliàries) segons les normes aplicables als no residents, i declaració mundial a Andorra amb crèdit fiscal, limitat a l'import de l'impost andorrà degut, per als ingressos ja gravats a França.
oferta estratègica.
Preguntes freqüents: - Les vostres preguntes sobre el conveni fiscal entre França i Andorra
Un nacional francès que resideix a Andorra està plenament protegit pel conveni?
No necessàriament. L'article 25.1.d del conveni permet a França gravar els seus nacionals residents a Andorra com si el conveni no existís. Aquesta clàusula de salvaguarda pot tenir efectes pràctics significatius depenent de les circumstàncies. Una anàlisi personalitzada és essencial per a qualsevol nacional francès que visqui a Andorra.
El contracte cobreix l'impost de successions?
No. El conveni només s'aplica als impostos directes sobre la renda. No hi ha cap tractat francoandorà sobre l'impost de successions. Una successió que impliqui un resident andorrà i béns o hereus a França pot estar subjecta a l'impost de successions francès sense cap mecanisme corrector, un punt crucial en qualsevol planificació patrimonial transfronterera.
Un jubilat del sector privat que viu a Andorra encara paga impostos a França per la seva pensió?
No, sempre que la residència fiscal andorrana estigui realment establerta. L'article 17 assigna la tributació de les pensions privades exclusivament a l'estat de residència. Tanmateix, els antics funcionaris continuen tributant a França sobre les seves pensions públiques, excepte en casos específics relacionats amb la nacionalitat.
Què és l'impost de sortida i cal preveure-ho abans de marxar cap a Andorra?
L'impost de sortida (article 167 bis del Codi General d'Impostos francès) grava els guanys de capital no realitzats sobre certs valors en el moment del trasllat de la residència fiscal fora de França. El conveni fiscal francoandorà no elimina aquest impost. Si teniu accions significatives el valor de les quals ha augmentat, aquesta responsabilitat fiscal s'ha d'avaluar i preveure abans de qualsevol pla de trasllat fiscal a Andorra .
Poden les autoritats franceses saber què tinc a Andorra?
Sí. Des que Andorra va adoptar l'estàndard CRS de l'OCDE, les institucions financeres andorranes transmeten automàticament anualment a les autoritats franceses informació sobre els comptes que tenen els residents fiscals francesos. Andorra ja no és un territori opac per a les autoritats fiscals franceses.
Tenir una empresa a Andorra sense residir-hi permet beneficiar-se de l'acord?
No, en la majoria dels casos. Un resident fiscal francès que posseeix una empresa andorrana continua subjecte a impostos a França. Si l'empresa no té una substància econòmica real a Andorra (locals, gestió efectiva, activitat empresarial real), corre el risc de ser reclassificada com a establiment permanent francès.
Quines són les normes per a la residència fiscal a Andorra?
Segons la legislació interna andorrana (article 8 de la Llei 5/2014 de l'impost sobre la renda), la residència a Andorra s'estableix quan es compleix una de les dues condicions següents: la residència a Andorra durant més de 183 dies a l'any, o la ubicació del nucli principal de les activitats o interessos econòmics a Andorra. Aquests criteris legals són el punt de partida de qualsevol anàlisi, fins i tot abans d'examinar les normes tractades per a la resolució de conflictes.
Fonts de referència de la legislació andorrana
Llei 5/2014, del 24 d'abril, de l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) — art. 8 (residència), art. 48 (doble imposició)
Llei 94/2010, de 29 de desembre, de l'impost sobre la rendició de comptes dels no residents fiscals (IRNR) — art. 36 bis (treballadors fronterers)
Llei 95/2010, de 29 de desembre, de l'impost de societats (IS)
Llei 21/2006, de 14 de desembre, de l'impost sobre els guanys en transmissions immobiliàries — art. 7 (retenció a compte de no residents)
Llei 17/2017, de 20 d'octubre, del règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial (modificació de la Llei 21/2006)